Avui la Bruna ha dibuixat la seva família. Jo no hi sóc: és la seva família nuclear.
Tinc tendència a fer lectura de les imatges. És una mena de dèria o de deformació professional.
I m’ha encantat el món que reflecteix.

 Per una banda la Natura: ha triat un lloc armònic que diu molt de com veu l’escenari on viu ella amb els seus. 

Per una altra banda, pare i mare gairabé a la mateixa alçada i somrients. 

Ella a la vora del papa. Diuen que això és molt important a partir dels cinc o sis anys : simbòlicament és la mà del pare la que ens acompanya a l’entrada del món social.

 Ella camina sola i contenta: té l’autonomia assegurada i el seu germanet, el Gael, ben protegit per la mare.

 Colors i món armònic. 

Bruneta: la iaia Berta està molt contenta.

 Quantes vegades et dic al dia que t’estimo?

 Dibuix: Bruna I. C. ( 6 anys)